-Fira de Santa Llúcia-Nadal 6
Avui és Santa Llúcia.
A casa quan erem petites, la meva germana i jo anavem amb el pare i la mare a comprar a la Fira de Santa Llúcia, davant de la Catedral la molsa pel pessebre, un arbre no gaire gran, alguna figura nova(de fang sobretot) o un nou pont que el que teníem ja s'havia desllorigat, un cel de paper amb estrelletes i unes muntanyes com de Montserrat al fons amb el seu palau d'Herodies, alguns animalets, una foguera, llumetes (perquè mai aguantaven d'un any per l'altre), l'àngel que sempre queia i se li acabaven trencant les ales...
Desprès berenavem/sopavem al Conesa i cap a casa a muntar el pessebre a sobre del bufet del menjador.
Mentre nosaltres erem a comprar, l'àvia ja havia guardat tot el que hi havia habitualment en aquest sobre i li havia posat la roba adient per colocar-hi el pessebre. La feinada que teniem ma germana i jo recomposant figuretes, muntanyes i camells ja que a la part inferior d'aquest moble era on es guardaven els plats, les copes, les estovalles i els coberts de festa i cada cop que s'obrien les portes o els calaixos alguna cosa hi queia o es desmuntava.
El que recordo que ens feia més il.lusió era el fet d'anar avançant cada dia una mica els reis, camells i patges, que fins el dia cinc de gener a la nit no eren canviats pels reis descabalgats que oferien els regals al Jesuset, com el moble no era molt gran els feiem avançar en ziga-zaga perquè el camí fos més llarg.
Que Santa Llúcia et conservi la vista!’ és una expressió popular que es diu quan algú no troba una cosa que té davant del nas. I és que Santa Llúcia, a causa d’algunes escenes del seu martiri, és una santa invocada per guarir tota mena de mals relacionats amb la vista. Això fa que, per extensió, també sigui la patrona dels oculistes i, alhora,d’un bon reguitzell d’oficis que només es poden exercir amb bona vista. Tradicionalment, eren modistes, puntaires, brodadores…, però, tal com explica Festes.org, actualment encara se n’hi han afegit més: escriptors, fotògrafs, dissenyadors gràfics i informàtics també necessiten la protecció de la santa.
La festa de Santa Llúcia era molt arrelada i per tot el país encara es fan activitats de tota mena: la festa de les ‘llucietes’, aplecs, fires, festes majors d’hivern… A Barcelona és costum, cada 13 de desembre, diada de la santa, de passar a demanar protecció contra els mals d’ull a la capella que té dedicada dins la Catedral. Centenars de devots, entre els quals hi ha moltes modistes, encenen espelmes i, al final del dia, la petita capella resta inundada de llum. A més, aquesta festa, que va agafar volada a principi del segle XX, coincideix amb un dels moments de l’any en què la nit és més llarga
del web/lameva.barcelona.cat/culturapopular/cat
La fira de Sta Llúcia és la més antiga de Barcelona. Es cel.lebra des de 1786. I es fa davant la Catedral perquè al costat mateix de la seu hi ha la capella dedicada a la Santa i és on començaven els festejos del dia amb la missa, l'ofrena de llumetes...
La capella de Santa Llúcia és d’estil romànic tardà. Fou construïda entre els anys 1257 i 1268 com a capella del palau episcopal, l’edifici annex.
La planta de la capella és rectangular, amb una única nau construïda amb volta de canó apuntada. La capella té dues portes, una a la seva part posterior que permet accedir al claustre, i una altra que permet sortir a l’exterior. La façana de la capella es caracteritza per tenir una porta amb arc semicircular amb arquivoltes i dues columnes a cada banda amb capitells esculpits amb figures geomètriques i figures d’animals.
A l’interior de la capella de Santa Llúcia hi ha dos sepulcres que corresponen al bisbe Arnau de Gurb, del segle XIII, i al canonge Francesc de Santa Coloma, del segle XIV.
Originàriament, la capella era dedicada a les Santes Verges, però des de l’any 1296, la capella va passar a ser dedicada només a Santa Llúcia, protectora de la vista.
De fet, és dels pocs exemples de romànic que resten a Barcelona ( uns trenta), però és dels que es troba en més bon estat.
No tinc cap nadala de la fira, n'hi tinc tres del Gòtic, dues són imatges que reprodueixen dibuixos de l'Aurora Altisent.
Encara recordo que amb el meu primer sou de mestra, l'any 82, em vaig comprar el llibre "La Barcelona Tendra", li tenia ganes des de feia uns anys ( em sembla que el va editar Lumen l'any 75). Els textos són de l' Alexandre Cirici, famós entre d'altres coses per la seva magnífica guia "Barcelona pam a pam" del 1971, que també va ser per a mi un llibre de capçalera durant molt temps.
Plaça de Sant Jaume, vista des del balcó de la Generalitat, l'edifici central és la seu fundacional de la Caixa d'Estalvis i Mont de Pietat de Barcelona. A la dreta l'edifici de l'Ajuntament.
La nadala és de l'any 90
Pati dels Tarongers de la Generalitat de Catalunya.
Any 87
Plaça del Rei
1981
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada